Moltes persones creuen que Internet és un món paral·lel en què la llei no fa acte de presència. Però aquesta creença és errònia i el desconeixement de molts fa que no es controlin algunes conductes. És a dir, la il·legalitat a la vida offline, també ho és a la online.
El problema és que algunes d'aquestes pràctiques són rutinàries i es cometen sense cap problema.
Alguns exemples són:
1. Injúria i calúmnia. A ningú se li acudiria desqualificar i agredir verbalment un famós pel carrer. En canvi, per Internet som més atrevits i utilitzant d'escut la pantalla que ens protegeix i ens manté en l'anonimat, proferim insults. La probabilitat que siguis sancionat per això és molt poca però si aquesta persona vol, pot demanar-te. No seria la primera vegada que passa una cosa així.
2. Descàrrega de programaris i videojocs. Quan esmenten això no es refereixen a la primera cosa que pensem tots: baixar música. Descarregar cançons no és delicte, ja que es considera un bé cultural. Però això canvia quan parlem de programaris i videojocs. Les còpies privades no existeixen i això és el que fa que descarregar-los sigui il·legal. Tot i així, es fa sense cap mena d'escrúpols escudant-nos amb dos aspectes: la dificultat que t'enganxin i el normal que resulta aquesta pràctica ja que socialment està acceptada.
3. Stalkear. Paraula d'origen anglès que utilitzem com a sinònim de xafarderia. Evidentment, per tafanejar innocentment no passa absolutament res. Tot i això, vigilar constantment una persona per internet de manera malaltissa pot ser penat.
4. Enviar correus electrònics sense còpia oculta. Manar un correu electrònic amb els destinataris visibles contradiu l'article 10 de la Llei orgànica de protecció de dades. De manera que si un dels destinataris esmentats es mostra reticent i molest per aparèixer públicament al teu correu, pot multar-te. És una cosa que normalment no genera problemes però que pot generar-los sense cap mena de problema ja que amb la Llei a la mà és una cosa sancionable.
5. Compartir i retuitejar publicacions delictives. És un assumpte embolicat en una gran polèmica. No és gens clar ja que les opinions i les interpretacions són molt dispars. Hi ha persones que defensen el desconeixement de qui retuiteja però n'hi ha d'altres que pensen que un jutge podria interpretar que el propietari del compte que realitza aquesta acció ha de conèixer la il·legalitat d'aquest tuit.
