El 21 de gener del 2009 Barack Obama arribarà a la Casa Blanca precedit per un enorme interrogant (almenys a les esferes que s'interessen en les relacions entre tecnologia i política). Traslladarà a la seva manera de governar l'experiència, les actituds i les eines que li han permès guanyar les eleccions?
La decisió de dedicar bona part del pla de recuperació a les connexions de banda ampla ha estat ben rebuda. En particular la frase en què afirma "és inacceptable que els Estats Units ocupin la quinzena posició mundial en adopció de la banda ampla. Al país que va inventar Internet, cada nen hauria de tenir la possibilitat d'estar connectat". Però, per a molts, la problemàtica va més enllà. Fins a quin punt està disposat a modificar la manera com el país està governat? El model de la democràcia americana està en qüestió.
L'interrogant es manifesta en molts blocs i, en particular, a Change.org (contrapunt ciutadà a l'oficial Change.gov) que recull idees de la gent sobre com canviar el país.
L'expectativa és tan gran que un grup d'activistes de PersonalDemocracy i TechPresident han llançat un llibre que reuneix desenes d'assajos i propostes sobre el que caldria fer.
L'esperança descansa sobre una convicció resumida per l'analista Esther Dyson: "De la mateixa manera que la Xarxa ha creat nous models de negoci, pot encoratjar nous models de governança". El repte, segons el republicà Newt Gingrich, consisteix a "substituir la ploma d'oca dels fundadors amb un ratolí".
Autor de el llibre La riquesa de les xarxes Yochai Benkler estima que dos punts emergeixen de l'experiència acumulada a l'economia de la informació en xarxa. "Primer la gent pot, amb un nivell d'esforç relativament moderat, reunir-se per actuar de manera eficient sobre problemes que no podien enfrontar-se al passat. Segon, pot treballar junta de manera cooperativa i ho fa, sense necessitat de mercats ni de jerarquies o altres governs per organitzar-los. La col·laboració a gran escala entre poblacions disperses és manejable, sustentable i efectiva”. El llibre té el revelador títol en anglès de Rebooting America – Idees for redesigning American Democracy for the Internet Age (Reiniciant Amèrica. Idees per tornar a dissenyar la democràcia americana a l'era d'Internet i es pot descarregar gratuïtament a rebooting.personaldemocracy.com.
El format curt i la varietat dels participants (des de liberals com Kaliya Hamlin o Zephyr Teachout, compromesos amb les campanyes de Howard Dean el 2004 i la de Barack Obama aquest any, fins al blocaire conservador Glenn Reynolds i, Newt Gingrich, exlíder dels republicans del Ccongrés) ho fan més que llegible. Tots estan convençuts que les bases de la democràcia americana, concebuda abans del tren, del telèfon, i d'Internet han de ser revisades i poden ser revisades, que la democràcia 2.0 permet donar més força al plantejament dels Pares Fundadors i fins a desenvolupar-lo.
Algunes idees provenen directament de conceptes de moda com la saviesa de les multituds. Per a Julie Barko Germany, per exemple: "La saviesa de molts (informats) pot governar tan bé com una elit reduïda".
Danah Boyd, coneguda pels seus treballs sobre l'ús de les xarxes socials pels joves, alerta sobre els riscos del techno-determinisme: creure que lestructura tecnològica determina la pràctica social. I recomana, en comptes de deixar-se portar per la creença que les xarxes socials són "una panacea", concentrar la tensió sobre les causes de l'alienació i la desil·lusió que impedeix que la gent participi a la vida cívica comuna.
És poc probable que el proper president recolzi que la democràcia seria millor "sense representants", però tampoc no pot ignorar l'advertiment dels editors d'aquest apassionant treball segons els quals un retorn a les pràctiques tradicionals després de la presa de possessió de Barack Obama constituiria "una enorme oportunitat perduda per al nou president i els nord-americans".