Sense resistències, inductors i condensadors no hi ha cap circuit electrònic que valgui. Així ha estat durant dècades, fins al maig passat, quan investigadors d'HP van demostrar físicament allò que Leon Chua portava sustentant teòricament des del 1971: l'existència del memristor.
El memristor és, en essència, una resistència amb memòria. Les resistències, un dels components més abundants a tot circuit electrònic, oposen una barrera al pas del corrent elèctric, els condensadors emmagatzemen certa quantitat d'electricitat i els inductors o bobines emmagatzemen energia en forma de camp magnètic.
Com una memòria flaix
En canvi, el memristor és una resistència amb memòria, una característica que només es pot reproduir amb una combinació gens pràctica per desproporcionada d'un gran nombre de resistències, condensadors, inductors i altres elements, cosa que Chua va provar teòricament.
Un memristor és com una memòria flaix: reté les dades encara que lordinador estigui apagat, però consumeix una quantitat molt inferior denergia i requereix molt poc material per construir-se.
"La resistència sempre ofereix el mateix nivell de dificultat al pas del corrent; el memristor no, ja que varia segons sigui la quantitat d'electricitat i la direcció del flux: en una direcció, augmenta la resistència; a l'altra, disminueix", explica Leon Chua, que va impartir una conferència a l'Escola d'Enginyeria i Arquitectura La Salle de Barcelona.
El memristor pot recordar el darrer voltatge que heu tingut, de manera que aquestes dades es poden interpretar en forma de 0 i 1, però també en tota una gradació d'estats. Dit d'una altra manera, controlant el corrent elèctric que travessa aquest component es pot escriure i esborrar la informació desitjada.
Chua veu els memristors com un bon substitut de les memòries RAM, que permeten el funcionament de lordinador. La informació que s'emmagatzema a les RAM és temporal, és a dir, desapareix quan l'equip s'apaga. Per això cada cop que s'encén l'equip, el sistema es reinicia i cal esperar una bona estona fins que la memòria RAM ha carregat les dades del sistema operatiu. Amb una memòria construïda amb memristors seria possible, per exemple, deixar el programa Photoshop en ple retoc digital, apagar l'ordinador i, en encendre'l, potser setmanes més tard, trobar-ho tot exactament igual a com es va deixar.
La tecnologia de memristor podrà ser aplicada al desenvolupament d'ordinadors "que puguin recordar i associar patrons d'una manera similar a com ho fa la gent. Per exemple, en sistemes de reconeixement facial, que aprendrien sobre la base de l'experiència", explica Chua .
Molts processos que requereixen l'ús de la lògica difusa, com ara el reconeixement de cares, costa molt de resoldre'ls mitjançant les respostes "sí" o "no", els 0 i 1 del codi dels ordinadors digitals. "Ho podria fer més eficientment un ordinador analògic basat en el funcionament del cervell".
Ordinadors digitals
A curt termini, els memristors obren la porta a la construcció d'ordinadors digitals d'encesa instantània (amb resultats semblants a prémer l'interruptor de la llum), memòries ultradenses i molt econòmiques. "El memristor pot deixar obsoletes les memòries flaix o els discos durs, multiplicant per 100 la densitat d'emmagatzematge i la rapidesa amb un cost 100 vegades menor", diu Chua.
A més llarg termini, el científic americà proposa la creació d'equips de funcionament analògic, que processaran la informació i l'associaran de manera similar a com ho fa el cervell humà.