El tam-tam dels 'natius digitals'

Carolina, Ester, Elisa i Mónica estan assegudes en un petit despatx del col·legi Lourdes de Madrid. És l'últim dia de classes abans que comencin les vacances de Nadal, els alumnes corren pels passadissos, disfressats. Tenen 17 anys, menys Elisa, de 16. Utilitzen Internet des dels 11 anys.

-El meu pare està obsessionat amb les paraules, mira tota l'estona enciclopèdies.

-¡Buf!, ja que la meva mare es va assabentar ahir que el mòbil té càmera.

-Jo tinc mòbil des dels Reis dels 12 anys.

-Doncs jo he canviat set vegades de mòbil des dels 12. Si seguim a aquest ritme, per quan jo tingui fills, els cotxes volaran.

Carolina, Ester, Elisa i Mònica pertanyen a l'anomenada generació de nadius digitals, un terme que va encunyar el tecnòleg Marc Prensky el 2001 i que agrupa aquells per als quals Internet existeix des que tenen ús de raó, als que no recorden la vida sense Internet. Diuen els estudiosos i molts dels professors que els eduquen que aquesta generació que ha crescut amb un mòbil a la mà esquerra i un ratolí a la dreta és molt diferent de les anteriors.

els primers nadius digitals espanyols tenen ara entre 15 i 18 anys. Han crescut connectats, amb l'ADSL funcionant a ple rendiment. No suporten lespera, tot el que vulguin està a un clic de distància. No volen que els expliquin un rotllo, fugen de la seqüència lineal d'informació, volen intervenir en el procés, fer clic per anar on els interessa. No són consumidors passius de continguts, sinó actius: creen continguts, s'envien vídeos, fotos que retoquen, que editen, són molt creatius; per això la tele els comença a semblar una cosa una mica antiga, encara que sigui en pantalla plana.

Arriben a casa, s'asseuen davant de l'ordinador i mentre connecten amb la seva xarxa d'amics, veuen un vídeo a YouTube, xategen amb amics mentre es descarreguen una cançó o un capítol de la seva sèrie favorita. És a dir, presten atenció parcial a diverses coses alhora. "La seva atenció es divideix millor, el cervell té un processador més complex", explica Enrique Dans, professor de Sistemes d'Informació de l'Institut d'Empresa. Qui s'educa des de petit amb els idiomes, aprèn molt ràpid altres idiomes. Passa el mateix amb la tecnologia.

Sent adolescents, els nadius digitals utilitzen dispositius que fins fa poc només estaven a l'abast d'una persona de 30 anys. El 96% dels joves tenen mòbil, segons el darrer estudi de l'Institut de la Joventut (davant d'un 88,4% del 2004). I com diu Soledad González, professora d'Economia i Història del col·legi Lourdes, de 57 anys, el que ensenya a nois i noies de 17 anys és el que ella va aprendre a la Universitat.

els primers nadius digitals, persones nascudes des dels anys noranta, ja estan arribant a la Universitat. És allà, i als ensenyaments mitjans, on es posa de manifest la conveniència d'adaptar els sistemes educatius a unes noves necessitats. "El professor deixa de ser el posseïdor del coneixement", explica Fernando García, professor de Química del col·legi Irabia de Pamplona i autor del llibre Educar fills interactius. "Hi ha una pèrdua d'autoritat dels pares i professors, ja no li preguntes al pare o al profe els dubtes, perquè potser són ells els que no saben". Les respostes es cerquen a Google i YouTube. "El professor no pot ser un posseïdor de coneixement", sosté García, "ha de ser un guia que ajudi a distingir la informació veraç de la no veraç; ha de ser un tipus que acompanyi l'ús dels mitjans".

Ángel León, de 56 anys, respon al perfil del que Prensky va anomenar un immigrant digital. És a dir, una persona que no ha nascut en aquest entorn però que s'hi adapta. Com a professor d'Història del col·legi Lourdes, ja no fa servir mai la pissarra. "Fa anys que no em taco les mans de guix", diu assegut en una aula, davant del seu ordinador. "El meu guix és això". I extreu de sota la camisa una clau USB de vuit gigues que duia penjada al coll. Aquí hi ha les seves lliçons, que actualitza a la nit quan arriba a casa.

Fa 10 anys, a la seva classe només hi havia un alumne amb connexió a Internet. "Des de fa cinc anys, s'ha generalitzat i els alumnes tenen una gran destresa informàtica. L'estructura educativa va per darrere". A la pantalla, una de les animacions que utilitza per explicar com funcionava la màquina de vapor a la revolució industrial. "La imatge animada té un efecte psicològic, no poden deixar de mirar. Fa 10 anys, es feia una transmissió magistral, es dictava la veritat i ells memoritzaven. Ara estem en una fase de transició, estem començant a incorporar l'audiovisual i Internet a els processos educatius. Entrem en un procés de permanent adaptació i els que no s'adaptin seran els analfabets tecnològics del futur”.

Rubén Díaz té 17 anys i ja feia servir un ordinador als set. Als 11 va començar a programar i al gener va posar a caminar Jisko, una petita xarxa social. Diu que hi ha una gran bretxa entre pares i fills, es parlen diferents llenguatges. "Els pares pensen que la persona que està davant d'un ordinador està aïllada, però més aïllat n'està un davant del televisor", diu. Estudia quart de l'ESO i no comprèn com avui no pot consultar els seus dubtes via e-mail amb els professors o per què el professor no té una PDA (computador de mà) on podria marcar l'absència d'un alumne i que arribés una notificació instantània als pares. "La mentalitat dels immigrants digitals és que la tecnologia serveix per treballar menys", sosté, "quan en realitat, serveix per estalviar feina innecessària".

La petita xarxa social que ha engegat Rubén té 2.000 usuaris i és similar a Twitter. En ella, la gent va explicant en missatges concisos el que està fent, del tipus, “me'n vaig a la dutxa”, o “avui els nois van al teatre”. Són precisament les xarxes d'amics, com Facebook, Tuenti i MySpace, les que estan introduint els darrers canvis en les pautes de conducta dels nadius digitals. Les mobilitzacions, ja sigui per protestar contra l'homologació d'estudis de Bolonya com per celebrar la nit de Cap d'Any universitària, es convoquen amb el gegantí altaveu de les xarxes d'amics: el cap de setmana passat, la Porta del Sol es va omplir de joves que es van prendre el raïm amb dues setmanes de bestreta.

Allà van estar Susana i Tamara, dues noies de 18 anys que estudien Publicitat a la Universitat Complutense de Madrid. Diuen que quan arriben a casa, el primer que fan és connectar-se a la xarxa d'amics.

"És un vici", comenta Tamara. La Susana obre la seva pàgina. Avui té tres missatges privats, nou invitacions a esdeveniments i dos comentaris de fotos que algun dels seus amics ha penjat. La pàgina diu que té 449 fotos, de les quals ella ha pujat 94, i que compta amb 117 amics. "Bé, de tots aquests, amics, amics, són molt pocs”, precisa.

Tamara diu que cada vegada fa servir menys el correu electrònic, amb la xarxa d'amics li val per comunicar-se. Que ha deixat de veure la televisió perquè ja no el diverteix, prefereix saber què fan els seus amics. Assegura que la Xarxa us permet estar en contacte amb molta més gent i que s'assabenta molt millor de la vida de tots ells per les fotos que van penjant. "És veritat que arriba un moment en què ja no saps de què parlar amb la gent perquè ja ho saps tot, es perd una mica la màgia", assumeix. Això sí, per lligar les xarxes d'amics són tota una eina. Els joves entre 14 i 19 anys són els que més temps romanen connectats a Internet, segons el darrer Informe de la Joventut del 2008: el 61,41% dels nois i el 53,69% de les noies fan servir més de dues hores al dia. Percentatges que es redueixen a la meitat més grans de 30 anys.

La professora Soledad González diu que els alumnes tenen més informació, però que les anàlisis tendeixen a ser més superficials. Mar Monsoriu, consultora tecnològica experta a Internet, va més lluny. "Són una mica més còmodes que la generació anterior. És la generació del curta i pega, la Xarxa els ho dóna tot fet i han perdut la capacitat d'estudi, de recerca, de reflexió". Monsoriu, de 46 anys, en fa 17 que treballa amb Internet i està especialitzada en mercadeig tecnològic. Autora de Manual de xarxes socials a Internet, pensa que els nadius digitals no manegen tan bé com sembla les eines digitals. "Estan una mica atontats, no s'adonen que les fotos que pengen les poden veure terceres persones", declara. Les empreses que els contracten poden tenir accés a veure-les, cosa que els pot perjudicar, explica. Diu que fa uns mesos, un matrimoni de València li va demanar consell al veure unes fotos de la seva filla de 13 anys en una postura provocativa. No n'hi havia penjat ella, sinó una noia que les havia publicat a la Xarxa sota una falsa identitat. Les xarxes d'amics també serveixen per passar comptes. I per a la xafarderia. I per allotjar un paparazzisme de nova generació en què es fan fotos i es publiquen sense filtres ni sense el consentiment dels fotografiats.

Mar Monsoriu es va donar d'alta a 50 xarxes socials de tot el món per elaborar el seu llibre, i va descobrir que algunes venen les bases de dades dels seus usuaris a empreses de mercadeig i publicitat. "El negoci hi és", ratifica el professor Fernando García, "és la publicitat diana, saber on apuntes". A les xarxes d'amics, l'usuari dóna dades com el seu nom, edat, la ciutat on viu, els llocs per on surt. Les marques poden dirigir-se directament al seu potencial client. "Jo treballo a màrqueting", afegeix Monsoriu, "però el que és fonamental és que hi hagi un consentiment per part del consumidor".

Juan Freire, blocaire i expert en cultura digital, diu que cal acompanyar els joves a l'ús de les noves tecnologies. Però que no es pot impedir accedir-hi, són part de la seva cultura. Fernando García recomana lús del portàtil, que no sigui su consola, ni su ordinador, que lordinador pertanyi a la família. Això sí, atorgant-los certa privadesa.

"Als joves ia les empreses cal preparar-los per a la incertesa permanent", declara Rafael López Castejón, autor del bloc Natius digitals: "No hi ha universitat ni empresa que estigui preparada pel ritme dels canvis que es produeixen entre els adolescents".