BARACK OBAMA VA ASSUMIR les seves funcions dimarts i la seva campanya electoral ja queda lluny. Tot i això, el seu ús magistral de les tecnologies de la informació i la comunicació ha despertat certa il·lusió i molts hacktivistes (activistes versats a l'ús de les TIC) esperen transformacions en la forma de governar.
Entre altres, podem escollir tres senyals positius donats fins ara: la creació del lloc Change.gov, en el qual l'equip de transició ha practicat cert grau de transparència sobre les seves activitats i cerques; la posada sota llicència Creative Commons del contingut d'aquest lloc web, i l'esforç per aconseguir un cert grau de participació ciutadana en l'elaboració de la política de salut, amb una conferència entre 1.000 persones organitzades pel futur secretari de Salut, Tom Daschle, i la petició de comentaris.
Els senyals són encoratjadors, però els geeks hauran de fer gala de molta capacitat política si volen canviar la manera com Washington opera, i si volen que duri.
El creixement de Twitter l'any 2008 (343% de setembre a setembre) és impressionant, però continua sent força petit. El campió dels llocs de xarxes socials és, indiscutiblement, Facebook. Acaba l'any amb 140 milions d'usuaris i el ritme de creixement va passar de 300.000 nous a principis del trimestre a més de 600.000 ara.
Lèxit daquest tipus de llocs, però, no pot tapar que el model econòmic de Web 2.0 basat sobre trànsit, contingut generat pels usuaris i publicitat, està en crisi. Alguns analistes no vacil·len a anunciar la mort d'una època viscuda sota aquest segell, però la Web participativa gaudeix de bona salut.
En aquestes condicions 2009 podria ser un any molt estrany en què el Web 2.0 ja no estarà tant de moda mentre que el Web 3.0 no acabarà d'arribar. El problema és que podria no arribar mai o, més ben dit, que la propera etapa podria ser tan diferent que mereixeria un altre tipus de nom.
Per seguir aquesta evolució ens podem fixar en dos elements clau del desenvolupament futur. El primer és l'emergència de la Web contextual, avantsala, en certa manera, de la Web semàntica, l'avenç de la qual continua sent relativament lent. Segons Alex Iskold, de Read/Write Web, la Web contextual pot substituir la cerca, font del poder de Google i activitat essencial a la Xarxa avui. Naixerà quan el navegador entengui alhora les dades desplegades en una pàgina i el comportament de l'internauta. Quan arribi el moment en què, en comptes que tot el temps hàgim de googlejar per informar-nos, el navegador ens proposi el que necessitem gràcies a la seva comprensió de les dades que revisam i de la nostra motivació. Aquesta comprensió treu el seu poder de la web semàntica, on el navegador entén quin tipus de dades està desplegant. La mobilitat continuarà creixent; però, a diferència del que hem vist en anys passats (amb l'iPhone i els nous models de Nokia i de Blackberry), el més significatiu no es donarà en matèria de maquinari, sinó en el camp de les aplicacions i dels serveis oferts.
La crisi pot ser bona per a la innovació. Molta gent a Silicon Valley està convençuda, per exemple, que els enginyers acomiadats aprofiten el moment de tranquil·litat forçada per tornar a treballar en projectes o idees que no havien tingut temps de desenvolupar, cosa que contribueix a l'emergència de noves empreses un o dos anys després dels moments més difícils.
Julia Levitt explica al bloc WorldChanging.org: "Quan les coses van bé és difícil per a la majoria canviar la seva pròpia vida. Quan els temps són difícils, però, podríem estar més disposats a experimentar aquesta idea de la posada en marxa amb la qual sempre hem somiat". Resulta encara més encertat en el cas de les innovacions socials, la necessitat de les quals "mai és més aguda que quan les coses no van bé en l'economia global".