L'escena es repeteix constantment. “El meu disc dur ha mort i ho he perdut tot”. Més d'un escriptor ha hagut de fer teràpia psicològica per assumir que els cinc capítols de la nova novel·la han desaparegut. La mort d'un disc dur es pot endur pel·lícules, discografies, fotos, tesis doctorals i un llarg (i dolorós) etcètera.
El mercat dels discos durs és dur, és clar. Cada dia s'ofereixen dispositius nous amb capacitats gairebé impossibles d'omplir i en mides diminuts. Però quan la indústria del disc dur va aconseguir conscienciar la humanitat que cal tenir-ne un de bo, el millor, i disposar de més d'un per assegurar-nos que la informació no corre perill, just llavors va aparèixer la memòria flaix. Qui no té una memòria USB amb forma de clau, llapis, punxo? Són els petits genis de la família SSD (Solid State Drive).
El SSD és un dispositiu de memòria sòlida, que en primer lloc no fa el soroll d'un avió que s'enlaira quan està treballant —ja que usen xips de memòria flash per guardar dades en lloc de plats magnètics—, és molt més lleuger, redueix els temps de cerca i latència (menys de 0,01 mil·lisegons) i no inclou parts mòbils, per la qual cosa resulta immune a les vibracions externes (és a dir, suporten caigudes de fins a dos metres i mig i cops). A més, en ser memòries de caràcter no volàtil, la informació emmagatzemada no es perd en desconnectar-se del corrent. Tot i això, hi ha un gran però que ha impedit la popularització d'aquests dispositius, uns 400 euros per GB, molts més costosos que els famosos discos durs.
Fa uns mesos, l'enginyer nord-americà Michael Nygard, un expert en sistemes amb governs, bancs i empreses entre els seus clients, relatava al bloc (www.michaelnygard.com) que va perdre un vol perquè els encarregats de seguretat de l'aeroport el van retenir, incapaços de comprendre per què un ordinador podia ser tan lleuger i prim. Nygard viatjava per primer cop amb el MacBook Air, un ordinador amb 64 GB de memòria SSD. Es tracta d'un dels darrers invents d'Apple, que també ha incorporat aquestes memòries als desitjats iPhones.
Els dispositius SSD no es distribueixen per separat encara a Espanya. Segons l'enginyer informàtic Sacha Fuentes, només alguns ultraportàtils, com el Lenovo X300 o el MacBook Air, els ofereixen ja integrats amb capacitats que no superen els 64 GB. Toshiba també els inclou a la seva família Portegé i Dell ofereix des de 32 fins a 128 GB als Latitude i Precision. Tots amb preus molt superiors als d'un ordinador comú entre 1.500 i 3.000 euros. Només la família d´Asus Eeee ofereix ordinadors portàtils econòmics amb memòria SSD a preus d´entre 300 i 400 euros.
La capacitat dels dispositius SSD va arrencar amb 32 i 64 gigabytes —i els que no estiguin familiaritzats amb aquest terme, segurament en tinguin un al seu MP3 o al mòbil— fins als 128 GB que comercialitza Samsung. Recentment Imation va llançar a Espanya el PRO 7000, amb models de 64 i 128 GB, que pot assolir una velocitat màxima de lectura de 120 MB per segon i una velocitat màxima d'enregistrament de 90 MB per segon. Però el negoci va a més. Al setembre la mateixa Samsung, que s'ha ficat de cap en el desenvolupament d'aquesta tecnologia, distribuirà prototips de 256 GB, que s'espera que arribin al mercat a final d'any. La firma preveu que la venda d?aquests dispositius augmenti un 800% per al 2010.
El recent anunci de Samsung crida l'atenció perquè es parla de 200 MB per segon de lectura i de 160 MB per segon d'escriptura. Una velocitat unes 2,4 vegades superior a un disc dur convencional. El desenvolupament de cel·les multinivell per a l'emmagatzematge de dades també promet reduir els preus d'aquest tipus de dispositius. D'altra banda, Texas Memory System ja comercialitza una SSD de 512 GB de memòria, és clar que a preus prohibitius que l'allunyen del gran públic i en redueix la implementació a grans empreses.
I mentre que altres inverteixen en el desenvolupament de l'SSD, la japonesa Fujitsu va amb peus de plom. Recentment, el seu vicepresident, Joel Hagberg, afirmava que s'han exagerat els avantatges de les SSD i que falten uns dos anys perquè el negoci sigui atractiu per a la seva companyia.
La veritat és que mentre els grans fabricants de dispositius demmagatzematge es plantegen el desenvolupament dels SSD a gran escala, el disc dur amenaçat segueix regnant. La venda ha crescut un 21% aquest trimestre comparat amb l'any passat, segons
iSuppli. En total es van vendre 137 milions de discos durs.
De moment, les cartes estan fetes. Només cal esperar que els monstres de la tecnologia aconsegueixin posar-lo a l'abast de la gent. Ja ho han fet amb mòbils, ordinadors i tota mena d'aparells. Mentrestant el disc dur segueix la seva lenta i pròspera agonia.