La neutralitat dInternet és una de les seves característiques més defensades. Consisteix que les companyies que donen accés als usuaris a la Xarxa no filtrin el trànsit per donar més capacitat d'accés a determinades pàgines, és a dir, que les peticions es resolguin per estricte ordre d'arribada es pretengui visitar un bloc qualsevol o la portada de YouTube.
Aquesta neutralitat té un gran nombre de defensors, sobretot entre els usuaris i els grups defensors dels drets civils. La seva opinió és que l'accés a Internet és un dret universal i que cap interès, ja sigui comercial o governamental, no ha de prevaler sobre un altre: perquè la Xarxa sigui lliure ha de ser neutral.
Enfront, moltes de les operadores d'Internet, així com part de les companyies que treballen per a la Xarxa. Defensen que la neutralitat és un concepte molt bonic però que, a la llarga, pot provocar un col·lapse ja que la immensa majoria de les peticions dels internautes tenen com a objectiu les mateixes pàgines: les més visitades.
Els uns i els altres es troben d'un temps ençà als carrers, places, restaurants i edificis oficials de Brussel·les, segons relata en un reportatge el diari The New York Times. La Unió Europea està en ple procés de definir les regles del joc d'Internet i als Estats Units estan molt atents al que passi: Europa s'ha convertit els últims anys en què gran regulador mundial i el que passi al Vell Continent afectarà a tothom abans o després.
Cada companyia ha enviat els seus lobbies a la capital burocràtica d'Europa. Així, mentre AT&T o Verizon defensen que cal regular el trànsit a Internet, els productors de continguts (Google o Yahoo) busquen justament el contrari.
La decisió del legislador sembla propera a Europa i serà durant la primavera quan els plans es comencin a posar blanc sobre negre: el 22 d'abril el Parlament Europeu podria haver d'acceptar, o no, els plans de la Comissió.