Les 10 veritats del P2P que diu Cultura que són mentida

El Ministeri de Cultura, dins de la campanya Si ets legal, ets legal contra la "pirateria" a Internet ha penjat a la seva pàgina web un decàleg amb "Les 10 mentides més difoses sobre propietat intel·lectual". Sota la consigna "Els il·legals intenten enganyar-te… No et deixis manipular!, perquè ningú et t'estimi", el Ministeri que dirigeix ​​César Antonio Molina assenyala que les descàrregues de música i pel·lícules no són legals, que els programes d'intercanvi d'arxius P2P (com l'eMule) són perseguibles judicialment, no són segurs, i suposen una espoliació per als artistes i creadors.

Tot i això, el decàleg ha estat refutat punt per punt per les associacions d'internautes, blocs i altres col·lectius ciutadans relacionats amb la Xarxa. Aquest és l'antidecàleg basat en les seves opinions:

1.- El que és a Internet és gratis

Ministeri de Cultura: Fals! La música, el cinema, les imatges, els textos, els videojocs que són a Internet han estat creats per persones. És a elles a què correspon disposar si la seva utilització és lliure i gratuïta o, per contra, posar un preu al seu ús.

Antidecàleg: Veritable! El que està a Internet pot ser gratis, de pagament o fins i tot d'ambdues categories, gratuït per un temps amb opció de compra (part). En el cas dels vídeos i la música, els creadors poden exigir un preu als que comercialitzen aquests continguts o s'hi lucren (iTunes, Google, Yahoo, etcètera)

2.-Baixar música o pel·lícules d'Internet és legal

Cultura: Fals! Quan els propietaris de continguts autoritzen la descàrrega gratuïta, sí que és legal. Si la descàrrega no està autoritzada pels titulars dels drets, té lloc una infracció de la propietat intel·lectual.

Antidecàleg: Veritable! Les descàrregues de música són legals o, més precisament, no són il·legals. Ho diu una sentència del 2006 del jutjat Penal número 3 de Santander que va absoldre un internauta, per a qui es demanaven dos anys de presó per descarregar i compartir música a Internet, per considerar que aquesta pràctica no és delicte, si no existeix ànim de lucre, i està emparada pel dret de còpia privada.

3.- Si no apareix el símbol © en un contingut a Internet ho puc utilitzar

Cultura: Fals! L'absència del símbol no indica que el contingut és d'utilització lliure. Perquè així sigui el titular ho ha hagut de fer constar expressament.

Antidecàleg: Veritable! Sempre que no tingueu ànim de lucre, l'usuari particular no té mitjans al vostre abast per comprovar si un contingut està o no protegit per copyright. Correspon a les empreses de la xarxa posar els mitjans tecnològics per garantir aquest dret. Per exemple, YouTube ha creat el seu sistema Video ID que permet als titulars dels drets identificar-ne els continguts i decidir què fer-ne: bloquejar-los, autoritzar-los o comercialitzar-los.

4.- És legal copiar o utilitzar un contingut d'Internet sempre que se'n citi l'autor

Cultura: Fals! Cal esmentar la font i l'autor quan utilitzem una cita en un treball de recerca o en un article. En aquests casos, el fragment ha de ser curt i proporcionat per tal de la incorporació. I si no estem citant, sinó fent servir una obra sense autorització, hem d'obtenir una autorització del titular.

Antidecàleg: Veritable. El mateix enunciat de Cultura es contradiu. Una cosa és fer servir un contingut i una altra plagiar. El plagi és perseguible dins i fora dInternet. La cita, no. Pel que fa a la còpia, a Espanya es paga un cànon per qualsevol aparell o servei que és susceptible de copiar o gravar (DVD, mp3, mòbils, fotocopiadora, memòries flash i usb, etcètera) continguts protegits. L?import d?aquest cànon digital (118 milions d?euros aquest any) es reparteix entre els autors i creadors.

5.- Quan intercanvio música i continguts a través de programes peer to peer (P2P), no necessito autorització

Cultura: Fals! La utilització daquests programes suposa lexplotació de drets de propietat intel·lectual que no han estat autoritzats, per la qual cosa constitueix una infracció dels drets de propietat intel·lectual.

Antidecàleg:Vertader!. A Espanya, no hi ha cap error judicial que digui que el p2p necessita autorització. Al contrari, una sentència ferma de l'Audiència Provincial de Madrid del mes de setembre passat va absoldre els promotors de Sharemula, una pàgina web d'enllaços, assenyalant que enllaçar a les xarxes de p2p "no suposa vulneració dels drets de propietat intel·lectual".

6.- Els intercanvis de fitxers a través de les xarxes P2P són legals

Cultura: Fals! Si aquests intercanvis tenen lloc sense lautorització dels titulars dels drets de propietat intel·lectual, són actes il·legals.

Antidecàleg: Veritable! A més del que s'ha dit al punt cinc, la doctrina de la Fiscalia General de l'Estat (circular de maig de 2006) assenyala que l'intercanvi d'arxius a través del sistema p2p no és incriminable penalment. És cert que la Fiscalia assenyala que poden constituir un il·lícit civil, però tampoc hi ha hagut una decisió judicial en via civil contra internautes que hagin fet servir el p2p sense ànim de lucre.

7.- Les xarxes P2P són segures

Cultura: Fals! La seguretat és un greu problema ja que donem entrada al nostre ordinador a tots aquells que hi estiguin connectats. Qualsevol pot circular lliurement i accedir a les nostres dades: IP, tipus de descàrregues que estem fent, número de telèfon i altra informació de seguretat que figuri a lordinador.

Antidecàleg: Veritable! Les xarxes p2p són tan segures com ho vulgui l'usuari, que pot decidir lliurement els continguts que comparteix del vostre ordinador i filtrar mitjançant antivirus els continguts que es descarrega. És curiós que Cultura denunciï aquesta manca de seguretat quan vol implantar un model de control de les descàrregues com el francès pel qual una autoritat extrajudicial tindria accés a totes aquestes dades del nostre ordinador.

8. La indústria cultural i els artistes ja guanyen suficient així que no perjudico ningú si no pago

Cultura: Fals! Els autors, els artistes i les indústries de continguts de propietat intel·lectual tenen el dret legítim a guanyar diners, triomfar i tenir una carrera amb èxit, com passa en qualsevol sector professional. No es justifica que a aquest sector se'l discrimini i se'n qüestioni el dret a ser retribuït.

Antidecàleg: Veritable! La indústria cultural com totes s'ha d'adaptar als nous temps i als canvis tecnològics. Amb els mateixos arguments, els linotipistes estarien autoritzats a demanar la prohibició de la informàtica. En contra del que diu Cultura, és la pròpia indústria audiovisual la que exigeix ​​una discriminació positiva (subvencions, prohibició del P2P, cànon digital, etcètera) de què no gaudeix cap altre sector productiu.

9.- Les descàrregues il·legals promocionen els artistes i els autors, que veuen difosos els seus treballs i es donen a conèixer sense necessitat de la indústria

Cultura: Fals! Darrere dels autors i els artistes hi ha una indústria que els dóna feina, els dóna a conèixer i hi inverteix.

Antidecàleg: Veritable! Cap artista famosos s'ha arruïnat per les descàrregues ni tan sols els que com a Prince han intentat perseguir-les (va demanar una indemnització a una mare que li va posar una cançó seva al nadó). Pel que fa als modestos, Internet ha donat la possibilitat a centenars de grups, entre ells alguns de tan famosos com Arctic Monkeys, d'accedir al públic, sense haver de passar pel filtre de les discogràfiques que fins ara decidien qui publicava i qui no.

10.- L'accés als productes culturals ha de ser de franc i això és el que aconsegueixen les xarxes P2P

Cultura: Fals! Les infraccions de drets de propietat intel·lectual realitzades a través d'Internet (descàrregues il·legals) no es poden confondre amb el dret d'accés a la cultura, una forma de llibertat d'expressió o de desobediència civil legítima, ni tampoc com a inevitable i intrínsec a la Xarxa .

Antidecàleg:Vertader! Les xarxes P2P democratitzen l'accés als continguts culturals i permeten gaudir d'obres que no es comercialitzen per manca de rendibilitat o perquè estan descatalogades. La indústria ha de trobar noves maneres de rendibilitzar els seus actius. iTunes, Amazon i altres plataformes de pagament ja han demostrat què es pot fer.