"Senyores i senyors", adverteix una veu en off, "el xou començarà en dos minuts: apaguin els telèfons". El normal si no fos el xou de Samsung, el venedor mundial més gran de smartphones. Aleshores, Samsung havia golejat tothom a l'oficiós CES queuing championship, el campionat de cues. El número 1 mundial de televisions, el número 1 mundial de smartphones, el número 1 americà de frigorífics, segons sembla, s'ho mereixia. Després va anar desgranant meravelles com qui té un catàleg, sense cap sentit de l?espectacle hollywodienc. Amb la quarta part d'això, Microsoft us munta un pessebre amb molins d'aigua. Però són sud-coreans, al capdavall.
El xou de Samsung ha deixat algunes perles, com la presentació de la tauleta de 7,7 polzades i l'Smartphone Note, de 5,3. Sí, efectivament, ja no se sap que és cada cosa, de manera que a la tendència dels telèfons com el Note, se'ls coneix com tabletphone. Aneu assimilant el concepte. Note està preparat per al 4G i amb ell reapareix el punter, amb 256 sensibilitats per diferenciar els diferents tocs a la pantalla. El programari reconeix a l'instant les notes que s'escriuen manualment.
Però el gruix de la seva exposició se'l va endur el televisor. Des de fa sis anys, Samsung és líder indiscutible del mercat mundial. Pràcticament des de l'arribada de les pantalles planes. Al curull saló de l'hotel Venetian va presentar la seva línia de models de fins a 75 polzades, superfins, per descomptat 3D i per descomptat amb Internet; però com que hores després faria Sony o abans ho havia fet LG, el comú denominador de tots és la connectivitat de tots els aparells a través d'Internet.
Amb Internet també arriba una nova lexicografia. No es parla de la qualitat del contrast de la imatge o del disseny, ara el més important del televisor és el tipus de processador que porta a dins, així que adéu a la caixa tonta. En el cas de les televisions de Samsung, el processador és un dual core d'Intel. Una altra paraula antiga és el concepte de "canals". Ara es diuen “continguts”. Aquestes televisions connecten Youtube, Skype, Facebook o Netflix. Més el que un incorpori, perquè els aparells estan pensats per rebre les fotos familiars enviades des de l'altre extrem del món mitjançant un mòbil o una càmera. Això és la interconnectivitat, i aquest concepte sembla tan atractiu o més que el del 3D, no debades Google i Apple aposten pels seus canals i els productors de continguts negocien amb ells -com Roxio, els creadors dels ocells emprenyats- perquè els seus jocs es vegin als televisors Samsung.
El nou model de televisor ES 8000 també relega al comandament a distància. Ja no hi haurà tantes disputes familiars, n'hi haurà més, perquè es canvien les emissions amb la veu, així que ja veiem la família a veure qui crida més. Una altra de les seves habilitats és el reconeixement del moviment de les persones, una mena de Kinect, que de moment servirà per fer exercici davant de la tele i que t'expliqui les calories cremades.
El televisor del futur també s'omple d'aplicacions. Vint milions ja s'han descarregat, el 60% aquest any. En tot just un parell d'anys s'ha passat de 500 aplicacions específiques per a televisors a més de les 25.000 d'avui. El televisor és, serà, simplement la pantalla més gran de la casa on veure, escoltar, jugar amb continguts antigament pensats per a altres aparells. Televisors cada cop "més senzills, més intel·ligents i més entretinguts", com va resumir Boon Keun Yoon, president de la divisió d'entreteniment de Samsung.