Els nens recorren cada vegada més dels dispositius tecnològics personals, com els telèfons mòbils, per definir-se a ells mateixos i crear cercles socials fora de les seves famílies.
Els analistes empresarials i altres investigadors esperen que la popularitat del mòbil, així com la mobilitat i la intimitat que comporta, segueixin explotant i impulsant aquestes tendències.
«Per als nens s?ha convertit en un objecte que perfila la seva identitat i canvia la seva psique», afirma Sherry Turkle, psicòloga social i professora de l?Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) que ha estudiat l?impacte social de les comunicacions amb el mòbil.
«Ningú inventa una tecnologia sabent amb certesa com s'utilitzarà o com pot modificar una societat». I afegeix que és probable que aquestes tendències es mantinguin a mesura que els mòbils es metamorfosegin en «miniordinadors» que càpiguen al palmell de la mà.
Els experts en màrqueting i els fabricants de mòbils estan ansiosos per emplenar el darrer salt generacional. La tardor passada, Firefly Mobile va llançar al mercat el glowPhone per als nens d'educació preescolar: té un teclat petit amb dos botons de marcatge ràpid amb la imatge d'una mare i un pare. AT&T promociona el seu servei sense fils mitjançant anuncis per televisió en què prenen els cabells a una mare que no entén l'argot que la seva filla fa servir amb el mòbil.
Fins ara, la capacitat dels pares de posar-se en contacte amb els fills sempre que ho desitgin ha suposat més avantatges que desavantatges per a les famílies. Russell Hampton, divorciat, diu que li resulta més fàcil trucar a la seva filla Katie, de 14 anys, encara que viuen en zones horàries diferents. I els universitaris que no tenen temps de res, com Ben Blanton, estudiant de primer any que juga al beisbol a la Universitat Vanderbilt de Tenesí, els poden enviar un missatge als seus pares quan més els convingui.
«Mandar missatges és un punt intermedi entre trucar i enviar un correu electrònic», explica. És clar que ni se li acudiria escriure a la seva mare, Jan, una carta. «Es triga massa temps», diu.
Igual que amb qualsevol canvi cultural que afecti pares i fills ?com el naixement del rock 'n' roll o la revolució sexual de la dècada dels seixanta?, sorgeixen diversos abismes. Els membres de la generació del babyboom que van avisar fa diverses dècades que no podien confiar en els seus enlairats pares ara de vegades s'adonen que estan criant nens que, gràcies a Internet i al mòbil, es creuen que la mare i el pare tampoc no hi són al cas de res.
Els mòbils, la missatgeria instantània, els correus electrònics i tota la resta encoratgen els joves usuaris a crear el seu propi llenguatge escrit. Això, bàsicament, els ha ofert la possibilitat d'amagar-se a l'aire lliure. Mantenen una relació més estreta que mai amb els pares, però també són molt més independents.
En alguns casos, potser estan més allunyats dels més propers, opina Anita Gurian, psicòloga clínica i redactora executiva d'AboutOurKids.org, una pàgina web del Child Study Center de la Universitat de Nova York.
«Els mòbils exigeixen un compromís per part dels pares d?una naturalesa diferent», afirma. «Els nens poden fer moltes coses davant dels pares sense que se n'assabentin».
Els pares sempre es preocupen pel benestar dels seus fills, la seva independència i la seva conducta, i la popularitat dels mòbils dóna un tomb més a aquesta dinàmica. Independentment de com acabi la cosa, deu haver ajudat que les companyies de comunicacions instantànies eduquin els pares quant a com mantenir un millor contacte amb els seus fills.
En una enquesta publicada fa un any i mig, AT&T revelava que, dels 1.175 pares que la companyia havia entrevistat, prop de la meitat havia après a enviar i rebre missatges amb ajuda dels fills. Més del 60% dels pares admetien que els havia ajudat a comunicar-se, però que de vegades els fills no tenien ganes de sentir la veu.
«El mer fet que puguis trucar-los no implica que contestin», assegura Amanda Lenhart, experimentada especialista en investigació del Pew Internet & American Life Project que estudia l'impacte de la tecnologia en els adolescents.
Savannah Pence, de 15 anys, explica que vol estar en contacte amb els pares, però que de vegades també vol mantenir certa distància. Afirma que el seu pare, John, es va assegurar que tant ella com el seu germà Alex, de 19 anys, esperen arribar a l'institut per tenir mòbil, a diferència d'amics seus que ja els tenien en cinquè. I encara que Savannah considera que la relació entre els seus pares i ella és força bona, segueix preferint tenir el seu espai. «No envio molts missatges amb els meus pares al davant perquè els llegeixen», comenta.
Al principi, John, que és propietari d'un restaurant a Portland, Oregon, no estava segur de com relacionar-se amb la filla. «No sabia com comunicar-m'hi», admet. «Vaig haver d'aprendre». Així que Savannah li va fer un curs ràpid de missatges de text. John és molt conscient de fins a quin punt els mòbils, els iPods i les consoles petites poden desestabilitzar les relacions familiars.
«Veig nens escrivint missatges per sota de la taula al restaurant», afirma. «No saben que aquest temps és per mantenir una conversa. A vegades m'agradaria acostar-me a taula i dir-los: 'Nens, guardeu l'iPod i el mòbil i parleu amb els vostres pares'».