Ningú ho havia aconseguit abans. És un problema que porta de cap a tota la indústria de semiconductors. Com obtenir patates fregides més petits que permetin dissenyar la nova generació daparells electrònics? La solució la va proposar una tesi doctoral, la de l'enginyer Josep Montanyà: dissenyar microrelès amb parts mòbils, utilitzant la mateixa tecnologia que avui es fa servir a coixins de seguretat, projectors i impressores d'injecció en tinta.
El 2002 va patentar la idea. Poc després es va unir a l'empresari Manuel Conde per materialitzar-la i fundar Baolab Microsystems, la companyia amb què intentaran seduir el mercat. Fa uns quants anys que perfeccionen l'invent: el microrelè, un diminut interruptor d'entre 50 i 100 micres que activa el funcionament dels patates fregides i es mou lliurement al seu interior gràcies a la tecnologia MEMS (sistemes microelectromecànics, en les sigles en anglès). Això permet reduir 100 vegades la mida i 10 vegades el voltatge respecte als relés convencionals. La seva gran aposta serà introduir-los als microxips dels mòbils de propera generació.
"En tres anys els mòbils hauran d'operar fins a 20 maneres diferents i múltiples bandes. DVB-H per a televisió, UMTS, HSDPA, GPS… Cada terminal necessitarà centenars de patates fregides addicionals; no seria viable per cost i volum. L'única solució és integrar als patates fregides microrrelès que redueixin la seva dimensió i voltatge", explica Montanyà. Aquest enginyer de telecomunicacions ha dedicat els últims sis anys de la seva vida a perfeccionar el producte. "Totes les grans companyies, com Texas Instruments, han intentat obtenir una cosa semblant, però de moment no han aconseguit reduir la mida prou".
Nou laboratori
Baolab Microsystems ja compta amb set empleats. Acaben d'obrir un laboratori a Terrassa (Barcelona) per fer front a l'última fase de proves de fiabilitat. Per a algunes aplicacions el microrel·lè ha de durar un milió de cicles, és a dir, un milió de commutacions o de vegades que s'acciona l'interruptor del xip Avui cap prototip compleix aquests nivells d'exigència. Estudien altres possibles aplicacions en radars, fonts d'alimentació o antenes compactes, però la telefonia és la indústria amb més necessitats.
El 2010 es llançaran a la seva comercialització. Segons Manuel Conde, conseller delegat de Baolab, l?oportunitat és enorme. Podrien instal·lar el microrel·lè de forma massiva en qualsevol aparell electrònic de baix voltatge, des de PDA i portàtils fins a reproductors MP4 i TPV. "Hem parlat amb moltes companyies als Estats Units i Europa. Hi ha molt d'interès, només volen veure el producte completament acabat".
Al seu pla de negocis apareixen xifres rotundes. De 250.000 euros que esperen facturar el 2010 s'enlairaran als 30 milions el 2012. "Són càlculs conservadors, sembla impossible fer aquest salt, però és totalment realista", assegura Conde.
No obstant, dos anys a la indústria tecnològica és un món i noves solucions podrien desbancar els avantatges del microrel·lè. El risc no és menyspreable: hauran passat vuit anys des de la fundació de Baolab, al començament del 2003, fins a l'obtenció d'un producte fiable. “En aquest sector, és un temps raonable, fins i tot ràpid”, explica Montanyà. "Hi ha companyies amb grans departaments d'R+D que comencen a treure ara tecnologies que feia 10 anys que desenvolupaven". El seu avantatge més potent a favor sens dubte serà el cost. Un microrel·lè per a telèfons mòbils podria costar tan poc com cinc centaus de dòlar.
Els que no han dubtat ni un moment han estat els inversors. En total, Baolab ha aixecat 3,1 milions d'euros de finançament entre entitats de capital risc (HighGrowth Partners) i fons públics de creació d'empreses com Neotec, CIDEM i Enisa (Empresa Nacional d'Innovació). El novembre passat van rebre el premi a la innovació entre 219 candidats, concedit per Enisa. Ara toca convèncer el mercat global.