Wikipedia tancarà 24 hores als EUA per protestar contra la llei 'antipirateria'

Primer va ser el portal Reddit. Aquest cap de setmana anunciava que a partir de la mitjanit d'aquest dimarts, la seva pàgina s'apagarà. Aquest web de links, recomanacions i comentaris només publicarà documentació relacionada amb la llei SOPA (Stop Online Piracy Act, en anglès), encara a debat al Congrés dels Estats Units i responsable d'un important moviment a la xarxa en els darrers mesos.

Després va arribar Wikipedia. El seu fundador Jimmy Wales anunciava a través de Twitter que la Fundació Wikimedia es reunia ahir per prendre una decisió. Apagaria l'enciclopèdia en línia durant tot el dimecres dia 18? És el sisè portal més visitat de la xarxa i té 25 milions d'usuaris al dia. El seu tancament en protesta a una llei encara pendent en un comitè del Congrés té el potencial de fer que una queixa als Estats Units faci la volta al món. A la capçalera de la seva pàgina ja han col·locat l'enllaç a un comunicat que anuncia el tancament.

“Avís per a estudiants! Acabeu els vostres deures aviat. Wikipedia tancarà contra una llei maligna dimecres!” La decisió estava presa. El dia 18 de gener, mentre els legisladors escolten experts d'internet com Alexis Ohanian, cofundador de Redd t, Wikipedia celebrarà el seu particular dol per la xarxa. Wales va declarar al diari The New York Times que només aquells usuaris que accedeixin des dels EUA veuran l''apagada' i que estima que pot afectar 100 milions d'internautes. De moment, no han decidit si tancaran també totes les pàgines del portal en anglès.

"Serà la primera vegada que la Wikipedia a Anglès lidera una protesta d'aquesta envergadura i es tracta d'una decisió que no hem pres a la lleugera", diu el comunicat a la pàgina de la fundació, en què expliquen que unes 1.800 persones han debatut en els darrers dies quina era la millor estratègia que podien seguir en contra de SOPA. Dimecres, la portada de Wikipedia dirigirà els usuaris a articles sobre la legislació i explicarà com fer arribar la seva opinió als legisladors encarregats d'aprovar o rebutjar la normativa, una pràctica adoptada per diverses pàgines web les últimes setmanes.

2011 va acabar amb la majoria de les empreses i creadors d'internet units en rebuig a aquesta legislació, però la unitat d'aquestes companyies no s'ha mantingut a l'hora de decidir 'apagar les pàgines'. Hi ha qui veu el tancament de Facebook o Twitter, encara que sigui durant unes hores, com la resposta equivalent a l'amenaça que suposa aquesta llei per a la llibertat d'expressió. Dick Costolo, president de Twitter, reaccionava no obstant en una altra direcció: “Això seria una ximpleria. Tancar un negoci global en rebuig a una llei específica d'un país és absurd”, va escriure a Twitter dilluns a la tarda.

Poc després aclariria que no tenia res a recriminar a Wikipedia, que es referia a aquells que li demanaven el tancament complet de Twitter i que aquest article de The Guardian, on va saltar la polèmica, havia malinterpretat el seu missatge. Jimmy Wales arribaria a donar la raó a Costolo, afirmant en un intercanvi entre tots dos que Twitter no hauria de participar en el tancament.

A finals del 2011, els creadors de Google, Yahoo!, LinkedIn i altres companyies d'internet van signar una carta oberta en què lamentaven que els projectes SOPA i PIPA -projecte de llei de Protecció de la Propietat Intel·lectual que estudia el Senat- exigeixin a les seves pàgines web vigilar els links que recomanen els seus usuaris per si estiguessin infringint la llei i “posessin en perill la seguretat a la xarxa en canviar la seva estructura bàsica”. 83 enginyers i creadors d'internet més van escriure una carta al Congrés en un clar rebuig a la llei SOPA: “La censura de l'estructura d'internet causarà inevitablement errors a la xarxa i problemes de seguretat. Això és cert a la Xina, l'Iran i altres països que censuren Internet”, van afirmar.

Les dues normatives han estat acusades de fracturar internet, censurar la xarxa, dificultar la innovació en indústries que tradicionalment s'han beneficiat de la llibertat en línia i, finalment, perquè suposen una intervenció massa àmplia per part del govern en els drets dels ciutadans.

L'apagada simbòlica en pàgines com Wikipedia aquest dimecres arriba en un moment en què la llei SOPA està encallada en un comitè del congrés nord-americà. El grup de legisladors que ha de definir el text final abans de sotmetre'l a votació encara no s'hi ha posat d'acord. Més d'un va reconèixer durant les sessions de debat que no són experts en la matèria. I els mateixos apartats que els separen són els que han aixecat la polèmica a la comunitat d'internet.

L'objectiu d'aquestes normatives és el tancament de pàgines d'internet que permetin la descàrrega de contingut protegit per drets d'autor, violant la propietat intel·lectual, encara que els propietaris hagin allotjat el domini als Estats Units però resideixin a l'estranger. Ampliaria per tant les competències dels tribunals nord-americans, que podrien portar a la justícia propietaris de pàgines estrangeres que s'estiguin beneficiant econòmicament de contingut protegit als EUA En un altre dels apartats considerats per al text, els proveïdors d'internet tindrien immunitat a cas de bloquejar l'accés a la xarxa a usuaris innocents.

La Casa Blanca, per la seva banda, va emetre un comunicat divendres passat anunciant que no donaria suport a cap legislació que "redueixi la llibertat d'expressió, augmenti els riscos contra seguretat en línia o perjudiqui el dinamisme i innovació a Internet".

El Senat, on segueix pendent la Llei PIPA, podria sotmetre-la a vot tan aviat com aquesta setmana i de continuar endavant, el Comitè Judicial de la Cambra de Representants podria reprendre alhora les converses sobre SOPA, encara que amb alguns canvis. Hores abans que el comitè anunciés que retirava la llei per avaluar alguns apartats, el president, el republicà Lamar Smith, plantejava eliminar un dels seus apartats més polèmics i que obligava els proveïdors a exercir de policies a la xarxa.