I el llibre es va fer mòbil

La novel·la ha trobat una nova forma de vida en l'era tecnològica. A Tòquio, a la línia Ginza de metro, una dona prem entusiasmada les tecles del mòbil. La pantalla del dispositiu és enorme -sobretot si es compara amb una europea-, i al vagó hi regna un silenci total. No esteu escrivint un SMS especialment llarg. Està redactant una novel·la. Al Japó, més de 25 milions de persones han devorat el llibre electrònic titulat Koizora (Literalment, Cel d'amor) a les pantalles dels seus mòbils. Koizora és una història romàntica escrita per una jove nipona el nom real de la qual es manté en l'anonimat i que ha triat anomenar-se igual que la protagonista del llibre cel·lular: Mika.

Al Japó no és un fenomen nou. Els nipons solen embogir amb relats que es descarreguen i es llegeixen en terminals mòbils des de l'any 2000, quan va néixer Mahou no iRando, una web amb una idea que al principi a molts va poder semblar pelegrina: crear un eSCADA per penjar a la Xarxa novel·les en construcció a través del telèfon.

Una estratègia gens casual si es té en compte que al Japó el 75% dels usuaris de mòbils fan servir el dispositiu per navegar per Internet, segons un estudi del Wireless Watch Japan. La web Mahou no iRando, que permet a tots els cibernautes comentar les obres d'altres usuaris, va atreure l'atenció d'una societat que utilitza el mòbil per a tot: "Els japonesos el fan servir per atendre trucades, per navegar per la xarxa, escoltar música, fer fotos , gravar vídeos, jugar a videojocs, aprendre anglès, com a moneder electrònic… Fins i tot reben alertes en cas de terratrèmol", explica Ana M. Goy Yamamoto, doctora en Economia i Gestió Empresarial del Japó de la Universitat Autònoma de Madrid. L'hàbit de lectura al suburbà respon també a una prohibició: al Japó no està permès parlar pel mòbil al metro, així que el silenci convida a submergir-se en les històries que es narren a la pantalla.

La revolució digital de les keitai shosetsu (literalment, novel·les cel·lulars) és un procés imparable. El auge mediàtic de comunitats virtuals com Mahou no iRando es va produir fa dos o tres anys, i el gener passat, la web va deixar caure la xifra: més d'un milió d'escriptors a les planes utilitzaven el seu servei. Les principals editorials nipones -Tohan, Kodansha i Shogakukan…- han animat els escriptors cibernètics a adaptar els seus èxits al paper. El resultat ha estat que desenes de best-sellers com a Clearness, Deep love o Si ocupen les prestatgeries de les llibreries tradicionals. I aquí hi ha la paradoxa: la literatura cel·lular ha reanimat l'agonitzant indústria del paper. Les obres escrites a través d'un mòbil -en general per 20 anys- han suposat una pilota d'oxigen per als editors.

Entre els 10 llibres més venuts al Japó el 2007, cinc dels quals -inclosos els tres primers de la llista- es basen en novel·les cel·lulars. Koizora, amb dos milions de còpies venudes des de la seva publicació en paper el 2006, figura en aquesta llista. La indústria de l'entreteniment també aprofita el filó: Koizora ha saltat al paper, al cinema ia la televisió en forma de sèrie.

La majoria de les obres cel·lulars són melodrames d'amor, amb un estil trufat de frases curtes, esquitxat de emoticones -els símbols que expressen estats d'ànim- i amb trames i personatges que la crítica titlla de "pobres i plans". "Les llegeixen dones d'entre 14 i 25 anys, encara que n'hi ha per a nois de trenta anys. Estan plenes de neologismes, col·loquialismes… És com si l'autor expliqués una història a un amic. Algunes són improvisades i n'hi ha de col·lectives", descriu Yamamoto. Davant l'èxit del col·loquial, la revista nipona Bungakukai, especialitzada en literatura, es preguntava el gener passat a la portada: "Els novel·listes cel·lulars mataran el autor?".

Els seguidors de la novel·la cel·lular al·leguen que és un nou gènere literari creat i devorat per una generació addicta al màniga i envoltada de tecnologia. Els seus detractors es tiren les mans al cap: temen que el seu triomf suposi el final de la literatura japonesa, que segons els crítics va donar al món la seva primera novel·la (Genji Monogatari, escrita al segle XI).

Deixant al marge el debat literari, les xifres parlen per si mateixes: les editorials online i les tradicionals no s'enfonsen. Aixequen el vol. Segons dades de la Digital Content Association of Japan, la venda de llibres cel·lulars va generar 6.900 milions de iens (44,5 milions d'euros) el 2006, i 9.400 milions de iens (60,7 milions euros) el 2007. I segons publicava a principis de setembre el diari francès Le Món, des de l'abril del 2007 fins al març del 2008, la descàrrega d'aquest tipus d'obres ha suposat 28.500 milions de iens (184,2 milions d'euros). Bones xifres per a un sector que avui a Occident i no fa gaire al Japó estava de capa caiguda.

L'extravagància -obres escrites per nois de vint anys en telèfons mòbils salven una indústria en crisi- planteja diversos interrogants. Comencem per la crisi: hi ha la possibilitat que el llibre cel·lular acudeixi al rescat dels escriptors, editors i llibreries tradicionals a Espanya?

L'omnipresència de la telefonia mòbil a Espanya indica que sí. Segons la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), a l'agost del 2008, hi havia 49,6 milions de línies telefòniques, fet que suposa una proporció de 109,8 línies per 100 habitants, és a dir, més d'una línia per habitant. El més curiós és que al Japó la proporció és més baixa: l'abril del 2008, segons un estudi del grup TelecomPaper, el 80% dels nipons tenien línia.

Les novel·les cel·lulars tenen el terreny adobat. La ubiqüitat del mòbil a Espanya podria facilitar-ne l'aterratge. Però hi ha limitacions antropològiques. Barreres que dificulten el salt del paper al píxel. "Si als occidentals els dius que demà llegiran novel·les a telèfons mòbils, la majoria et mirarà com si estiguessis boig. El negoci del e-book

segueix sent residual. El que deixa poques esperances per a un possible llibre cel·lular”, planteja Enrique Dans, professor de l'Institut d'Empresa i especialista en noves tecnologies. Als Estats Units, el panorama és diferent. “Allà el sector està més madur. El Encendre des d'Amazon

[un suport digital, que anomenen iPod dels llibres] ha dinamitzat el mercat. Porten 300.000 unitats venudes", informa Dans.

La novel·la cel·lular s'enfronta a més a més a un problema d'hàbit: a Espanya, el mòbil es fa servir poc per navegar per Internet. Segons un estudi de Vodafone, el 2007 la penetració d'Internet en mòbils a Espanya rondava el 8%, mentre que al Japó, el 2005, el 50% dels usuaris accedia a la Xarxa des del mòbil, per sobre del 40%, que ho feia a través de l'ordinador, segons les dades del Ministeri d'Informació i Comunicació del Japó.

Per no parlar del sot sociològic. "Els suports de lectura digital i les editorials, especialment a Espanya, tendeixen a reproduir l'experiència del que és analògic: tot gira al voltant del llibre. Els dispositius de lectura digitals com Sony Reader [reader significa lector], Encendre y Readius de llegir, llegir en anglès] funcionen amb metàfores, amb expressions com "passar pàgina" i els seus formats són quadrats, com el del llibre. Les analogies apareixen quan una tecnologia està en fase embrionària. Va passar amb l'ordinador -Windows, metàfora de finestra-, i amb els diaris online que al principi eren rèpliques dels tradicionals", afirma Fernando Garrido, subdirector de l'Observatori de la Cibersocietat. I pronostica: "Quan la societat s'apropiï del fenomen, el llibre transcendirà el paper". Una possibilitat que produeix vertigen als editors tradicionals. "Les editorials es neguen a perdre el seu rol i experimenten amb models de negoci que els permetin conservar el paper de mediador entre creador i consumidor. Però no serà fàcil: com ha passat a la música, tot apunta que la relació es produirà sense intermediaris”.

La primera revolució editorial es va forjar amb el pas de la cultura oral a l'escrita i la segona, amb l'arribada de la impremta de Gutenberg al segle XV. És hora de la tercera. Superar el trauma cultural que comporta no és senzill.

"El contingut literari i el resultat cognitiu i emocional de la lectura d'un text són els mateixos si es llegeix a l'ordinador, a un mòbil o en paper. La diferència psicològica es produeix amb la relació emotiva amb el suport. El llibre convencional és un objecte físic, ocupa espai, es col·loca en una prestatgeria, té presència i pot suscitar emocions i records, fins i tot sense haver-lo llegit", explica Javier Garcés, president de l´Associació d´Estudis Psicològics i Socials. La mort del llibre fereix sensibilitats. Encara que per a alguns, com Igor Sábada, doctor en Sociologia i professor a la Universitat Carlos III de Madrid, parlar de la fi del paper és exagerat: “Hi ha una tendència excessiva, pur màrqueting, a escriure l'obituari precipitat del Llibre, amb majúscula. Com al Japó, les dues dimensions –la tradicional i la digital– coexistiran”.

La majoria de les editorials estan esperant a veure què passa als EUA "Estem observant com reacciona el mercat nord-americà a Encendre, que es va començar a comercialitzar el 2007", corrobora Gerardo Marín, editor executiu d'Alfaguara. Altres, com Planeta, ja es van arriscar. "Fa cinc anys vam llançar la web Vint-i-nou.com amb molts títols per descarregar. Fracassà. No hi havia suports de lectura adequats… Veurem ara", apunta Santos Palazzi, director general de l'àrea de Mass Market de Planeta. I anuncia: "El 2009 esperem oferir e-books en la nostra web i altres associades".

Per a alguns, la dimensió del mercat és tan petita que no compensa lesforç. "L'editorial està preparada, pertanyem a un grup internacional, i als EUA, el Regne Unit i Anglaterra venem llibres electrònics. Però a Espanya encara no hi ha demanda. Els e-books arribaran quan la gent els demani", afirma Nuria Cabuti, directora de comunicació de Random House Mondadori. Stuart Applebaum, portaveu mundial del grup, confirma: "A finals del 2008 comptarem amb 8.000 llibres electrònics als EUA, amb 1.000 al Regne Unit i amb 1.000 més a Alemanya. És el format amb més creixement a Random House. Als EUA hem venut més e-books en els sis primers mesos del 2008 que el 2007".

La convivència és inevitable, sobretot amb els llibres de consulta i de text. A Santillana alguns editors treballen amb llibres electrònics. "Se'n poden carregar molts a l'ordinador o en un altre dispositiu i s'estalvia paper", reconeix Gerardo Marín, del grup Santillana (al qual pertany Alfaguara). "SM i Santillana ofereixen llibres de text i infantils en format electrònic, i Planeta i Oceà venen enciclopèdies digitals. Totes estan fent un gran esforç", informa Antonio María Ávila, director executiu de la Federació de Gremis d'Espanya (FGEE). "I en dret, prop del 60% dels títols són e-books". Però hi ha problemes fiscals. "Els llibres electrònics o en CD-ROM no tributen igual que l'obra tradicional. L'IVA és del 16%, com en el cas de qualsevol CD, i no del 4% que s'aplica als llibres. La legislació comunitària considera el e-book prestació de serveis".

Cosa que no sembla importar a les editorials nascudes a Internet. Permeten als autors editar i vendre els llibres en format digital i en paper. La pionera va ser la nord-americana Lulu.com. Hi ha versions espanyoles com Badosa.com, amb 13 anys de vida, o Bubok, nascuda l'abril passat. Gairebé totes funcionen igual. "S'imprimeix sota demanda i l'autor decideix si la descàrrega és gratuïta o de pagament", explica Lucía Llanos, de Bubok.

L'intermediari s'esvaeix: "L'autor s'emporta el 80% dels beneficis. En una editorial tradicional l'autor cobra entre el 8% i el 15%". I afegeix: “Estem contents: més de 70.000 visites al mes i 12.300 e-books venuts". Al sector dels suports també hi ha espanyols. L'empresa Grammata va néixer el 2004. El gener del 2008 va comercialitzar Papyre, el seu lector de llibres digitals. "Oferim llibres, wikipedias, diaris, blocs, revistes… Hem venut més de 2.000. El 2010 esperem haver col·locat al mercat 50.000”, confia Juan González de la Cambra, director de la companyia.

Les lletres espanyoles coquetegen amb el llenguatge tecnològic. Les llibreries han comercialitzat des de blognovel·les -obres basades en quaderns de bitàcola- fins a textos d'estil cibernètic, on es barregen clàssics amb SMS. David Trías, editor de Plaza & Janés, sap molt de bloclibres. Trías es va fixar a l'argentí Hernán Casciari i al seu bloc Diari d'una dona grossa el 2005. Van adaptar el bloc al paper. Més respecte, que sóc la teva mare -títol de la publicació- va ser un èxit. "La bitàcola d'Hernán era de les més visitades, i hi havia material". I dóna un consell: "El lector té més pes avui que fa 10 anys. Per saber què interessa, l'editor ha de rastrejar Internet. Jo consulto FaceBook y MySpace per saber per on respiren les noves generacions”.

L'escriptor Peio H. Riaño és expert en "estils tecnològics". A Tot porta carn (Cavall de Troia) Riaño introdueix extensions d'arxius com JPG: "No ens podem negar al llenguatge virtual. Un JPG [formats d'imatges] és tan comú a les nostres vides com un paisatge. Amb aquesta extensió vaig voler jugar amb la idea d'una fogonada, d'una imatge que es presenta en uns segons i s'hi queda per sempre més". A la pregunta de si es considera part de l'anomenada generació digital, Riaño respon: “No sé si som digitals, però som producte del que ens envolta. I com ens fa, també ens deforma, ens transforma, ens torna del revés i ens ajuda a expressar-nos amb altres recursos”.

La porta és oberta. L'iPhone podria ser la panacea. Sembla que a Espanya cau bé l?artilugi d?Apple. Fernando Garrido, de l'Observatori de la Cibersocietat, ho veu així: "Tots els estudis que hem fet sobre l'iPhone apunten a una alta potenciabilitat de navegació per Internet i com és de fàcil llegir en una pantalla gran. L'iPhone podria ser la solució" .